Observatori de la Xarxa Local SAD. Càpsula 1: Cobertura i prestacions (Informe 2012)

Us presentem l’informe de l’Observatori de la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Domiciliària, realitzat a partir de dades de l’any 2011, en relació a la cobertura i les prestacions d’aquest servei.

Aquesta primera càpsula (adjunta) es planteja conèixer la capacitat del SAD per arribar a tota la població en situació de risc social i/o dependència, així com de cobrir les necessitats de les persones amb una dependència elevada. També vol mostrar els instruments que fan servir els professionals en relació a la cobertura i les prestacions

Enguany 222 ens locals han enviat 141 qüestionaris, que representen una elevada representativitat dels municipis (86,60% de la població) de la demarcació de Barcelona, sense Barcelona ciutat.

Aquest informe neix de l’esforç i dedicació de tots els/les professionals que han participat en la recollida de dades. Esperem que aquesta informació sigui d’utilitat per a la millora i major consolidació del SAD.

Finalment us recordem que ja està en marxa el protocol de recollida de dades corresponents a l’any 2012. En aquest enllaç podeu accedir al qüestionari per poder omplir les dades.

Rebeu una cordial salutació,

Xarxa Local SAD

2 comentaris

Rivera Alonso, Alfred

Doncs aprofito el  moment per afegir comentaris sobre el document:

  • Està arribant el servei d’ajuda a domicili a tota la població en situació de risc social i/o dependència?

Doncs segurament no. Excepte quan la cobertura es pugui plantejar com un 100% d'oferta en el PIA per a aquelles persones que no correspon o no volen anar a C.D. o resi i volen romandre a casa. Feu el càlcul del que sumen en hores la cobertura total de SAD i veureu que és prou complicat fer-ho de cop... poc a poc potser ens aproparem.  El risc, es clar, és que senzillament no vulguin incorporar atenció domiciliària. I si no volen anar a centre de dia ni residència i tampoc volen atenció domiciliària:    Per a què van demanar la valoració de dependència ?

  • El SAD té capacitat actualment per cobrir les necessitats de les persones amb una dependència elevada?

També segurament no. En part pels recursos SAD que es menja una única persona amb grau III. Ara bé, en aquest sentit també es fan prioritzacions... i el SAD intens màxim segurament es prescriu a aquelles persones que viuen soles o no tenen familiars ò d'altres persones que puguin donar suport.  Donat que no tenim servei SAD infinit la lògica per al grau III és compatibilitar en aquells  casos en què això és possible. Tot i que ho fem, el que encara no sabria dir és com ens ho fem per  a  lligar la compatibilitat amb una Llei que prioritza els serveis (cada cop més).

  • Quins instruments, de caràcter qualitatiu, fan servir els professionals en relació a la cobertura i prestacions?

Si encara no hem resolt el tema quantitatiu, ficar-se en el qualitatiu ho trobo agossarat (sigui o no necessari) i en aquest sector on les condicions de les empreses són molt ajustades, aquest tema és prou complicat. Potser algú està fent medalles amb el tema però la realitat és una altra.

Però segurament la majoria fan servir el registre d'incidències i les memòries periòdiques.

Pel que fa a la cobertura... ens podem donar més que satisfets amb un 3,76% de cobertura... amb la història inicial del cuidador. Això ho considero un complet èxit. Si en les "orientacions" inicials que ens donaven als municipis els serveis s'haguèssin prioritzat com calia, segurament parlariem ara de més d'un 20% de cobertura d'atenció domiciliària però....

El pes del SAD en persones > 65 ha crescut perquè, obviament, és la població principalment beneficiària de l'aplicació de la LAPAD. Aquests mateixos usuaris, en molts casos provenen dels SADs socials previs al seu resultat de la valoració dependència.

En un punt de vista professional, no hi ha cap motivació justificada en base a arguments seriossos i segurament cap investigació que pugui arribar a la conclusió que una persona està millor sense serveis (SAD en concret)  i amb la prestació econòmica de cuidador. Tot i amb això, inicialment s'ha insistit en la generalització dels cuidadors familiars no professionals. (Cosas d'aquest estat que tenim des de fa anys i amb les quals, ens passa el que ens passa).  Amb aquest tipus de propostes, des del meu punt de vista, hauria estat un miracle haver superat les 10 hores de promig.  Ja trobo sorprenent el % que surt.

Pel que fa al "marketing" social del SAD ...  és llançar diners si algú ò el mateix, promociona indiscriminadament la prestació econòmica per a cuidador familiar no professional que, per cert,  encara no tinc el disgust de conéixer. Per desfogar-me preguntaria   qui o què va ser l'estrella il·luminada que va decidir promoure en els inicis i posteriorment,  les orientacions  indiscriminades de la  prestació del cuidador familiar i per quin motiu en concret. A més, contra el criteri professional de la majoria de DTS que treballa en Serveis Socials. (És una hipótesis però pel que he parlat, sembla força plausible).

 

Berrios Novoa, Luis

Moltes gràcies per les teves reflexions Alfred. Les trobo encertades. La situació no és enlluernadora com bé dius. Però disposar de dades que ens donin pistes de la situació actual del SAD crec que són de molt interès pels professionals que treballem en aquest tema.

Coincideixo en les limitacions en el desplegament de la LAPAD, i no podem oblidar que era pels graus de dependència lleu on el SAD s’estimava com a servei estrella. A més, les expectatives dels usuaris i l’adveniment de la crisi econòmica ha provocat un minvament en la capacitat dels ens locals per respondre amb la seva part de cartera i ha generat en els professionals un desbordament en l’atenció i en alguns casos, un sentiment de desgast.

D’altra banda, potser et sobten les preguntes de caire qualitatiu, però crec que val la pena posar de manifest també aquests temes, tant pel que fa als procediments molt estesos i consolidats (reunions de seguiment, protecció de dades, registre d’incidències) com pels aspectes que encara resten per millorar (per ex. donar a conèixer el servei, comptar amb sistemes d’indicadors, etc.)

Tal vegada parlar de “marketing social” sigui xocant en el nostre sector i hem de prendre-ho en el sentit més ampli del concepte (sense oblidar que temes com la gestió de les expectatives dels usuaris és troba dins del mateix). Tot i així, un 25% dels ens locals afirmen que en fan ús! No sé tu, però a mi m’ha sorprès gratament ;) Temes com xarxes socials o planificació de la demanda encara estan per desenvolupar, però tant de bo que amb el temps aquestes activitat hi vagin incrementant.

Una abraçada!

P/D: Escolta'm , perquè no poses una foto en el teu perfil de la comunitat virtual? Així ens posem cara i ulls, no? :)